Mostrando entradas con la etiqueta Joves Comunistes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Joves Comunistes. Mostrar todas las entradas

Brigada a Marinaleda "Rafael Osuna"

martes, 1 de septiembre de 2009

"Por todos los logros de ese pequeño municipio es evidente que resulta un ejemplo de qué y cómo actuar en el terreno municipal para los comunistas de las españas."


Juan M. Rodríguez*

La historia de la Andalucía campesina, la del jornalero y el señorito, es una historia que se remonta a los honores entregados por los Reyes Católicos a las familias de nobles castellanos que dieron su brazo para arrebatar a los musulmanes las tierras de Al-Andalus. Estos señoritos, que se convertirían en los “grandes de España”, serían los dueños de incontables hectáreas que utilizarían para su riqueza, adquiriendo un hábito rentista que para nada favorecería al desarrollo del campo. Pasarían los siglos y la estructura agraria se modificaría levemente con las famosas desamortizaciones de Madoz y Mendizábal, integrándolas al mercado capitalista, eso si, sin modificar ni un ápice la actitud rentista de estos señoritos de cortijo.

Así como era, y sigue siéndolo, tradicional esa actitud chulesca y señorial, también era costumbre de los latifundios la rebeldía de los obreros del campo. Las ocupaciones y los levantamientos de campesinos andaluces, durante el siglo XIX y el XX, fueron hechos repetidos y reprimidos una vez tras otra. Sirva de ejemplo la creación de un cuerpo civil militarizado instalado en el campo para proteger a los grandes propietarios; la Guardia Civil, creada en 1844 y en plena vigencia, tanto en presencia como en su función.

Y siguiendo con esa dinámica rebelde, allá por la segunda restauración borbónica, cuando en la urbe se gritaba por la ruptura democrática, en el campo sevillano se gritaba por la tierra, por el trabajo que tenía que dar y que no daba por la actitud rentista de los “grandes de España”. Esos campesinos, organizados en el Sindicato de Obreros del Campo, se organizaron políticamente, creando el Colectivo de Unidad de los Trabajadores (CUT), actualmente integrado en Izquierda Unida. En el caso de Marinaleda ganaron las primeras elecciones municipales tras la muerte del dictador, y de ahí hasta nuestros días el pequeño municipio de la provincia de Sevilla se ha convertido en una especie de oasis dentro del desierto capitalista español.

La experiencia de Marinaleda muestra que con la lucha organizada se puede cambiar todo lo que debe ser cambiado, en su caso a través de una lucha pacífica, organizada, tenaz e inagotable. Los resultados son notorios; se liberaron del terrateniente, logrando que el gobierno andaluz tuviera que expropiar las tierras que allí tenía y así disfrutar del usufructo. Por si fuera poco lograron parar la emigración y consiguieron el pleno empleo, además de organizar la producción agraria de forma colectiva incrementando su rendimiento a favor de la creación de empleo y del desarrollo hacia otros sectores como la industria alimenticia, demostrando así que la economía planificada es el único camino hacia el verdadero progreso.

Otro de los aspectos que se han llevado a cabo por parte del gobierno local ha sido el acceso a la vivienda, derecho convertido en privilegio por el capitalismo, pero que en Marinaleda es un derecho real y al que puede acceder todo aquel que esté empadronado durante dos años en el municipio, que trabaje un determinado número de días en la construcción de su propia casa y que pague una cuota de 15 euros al mes hasta pagar el precio total de la vivienda. Por otra parte, cabe destacar el esfuerzo del municipio para dotar a sus ciudadanos de las instalaciones necesarias como un ambulatorio, una escuela primaria y una secundaria, instalaciones deportivas y de ocio, espacios naturales, así como un medio de comunicación al servicio de la población, llevado por el trabajo voluntario del pueblo, todo ello en un pueblo de unos 2.600 habitantes.


Asimismo, desde su triunfo electoral hasta hoy han llevado a la práctica la democracia participativa para todas las decisiones que se tuviesen que tomar con respecto al municipio, ya fuesen de índole vecinal o los presupuestos del ayuntamiento, fomentando hábitos participativos, ya sea a partir de las asambleas de barrio o del municipio como con el trabajo voluntario en los domingos rojos. Cabe destacar la participación voluntaria de los ciudadanos en las fiestas del pueblo, sobre todo en la fiesta mayor, suspendida en varias ocasiones por estar en lucha por la tierra.

Por todos los logros de ese pequeño municipio es evidente que resulta un ejemplo de qué y cómo actuar en el terreno municipal para los comunistas de las españas. Por eso Joves Comunistes de Catalunya decidió organizar una brigada para conocer sobre el terreno la realidad de ese pueblo. Una vez terminado el viaje de doce horas y de dejar atrás el agotamiento empezamos a palpar los detalles que diferencian Marinaleda de los municipios de al lado; la nomenclatura de las calles, los murales, la ausencia de carteles publicitarios, la ausencia de policía, entre otras cosas.

Conocimos de primera mano las instalaciones, los equipamientos deportivos, el parque natural con su abundante flora, sus calles limpias, la Casa de la Cultura, el ayuntamiento, y más cosas que han sido construidas para el pueblo, hecho diferenciador con muchos municipios, que invierten en la construcción de infraestructuras a las que sólo accederá una pequeña parte de la población.

De este viaje nos llevamos bastantes experiencias y una gran dosis de ética revolucionaria que deberá guiar nuestra militancia comunista. Destacar las visitas al Humoso, el cortijo justamente arrebatado al Duque del Infantado, los relatos de todas las luchas que han llevado a cabo y siguen llevando, la charla con el alcalde Juan Manuel Sánchez Gordillo y con demás conciudadanos que narraban todas las experiencias en su lucha por la tierra y la vida digna. Destacar sobre todo la amabilidad de las gentes de Marinaleda, y de la Concejala de Cultura que nos facilitó todos los contactos para que pudiéramos cumplir con el programa fijado. Destacar que dejamos en sus paredes un recuerdo de nuestro paso, que su lucha sigue, esta vez para que la Junta de Andalucía se moje en la creación de empleo en el campo, hecho que modificó en cierto modo el curso de la visita. Destacar que desde Cataluña lo mejor que podemos hacer en su ayuda es luchar para parecernos un poquito más a ellos.

Para más información sobre la historia de Marinaleda, sus luchas y sus logros visitad su página web: http://www.marinaleda.com/

* Membre de Joves Comunistes de Catalunya i de la Brigada a Marinaleda "Rafael Osuna" (juliol 2009)

BRIGADA A MARINALEDA (DEL 7 AL 12 DE JULIOL)

miércoles, 3 de junio de 2009


Aquest estiu, del 7 al 12 de juliol, Joves Comunistes organitzarem la brigada Rafael Osuna a Marinaleda. Aquesta brigada pretèn donar a conèixer als brigadistes, i així intentar traslladar a la joventut catalana, l’experiència d’aquesta poble d’Andalusía gobernat per Izquierda Unida que des dels anys setanta conserva una tradició de lluita camperola, ocupacions de finques i de democràcia directa.

Els brigadistes duràn a terme visites guiades al poble, a la cooperativa, les assemblees, i participaràn en les tarees de preparació de la festa major.

Qualsevol persona que estigui interesada, pot inscriure’s fins al 15 de juny. Per informar-te o consultar qualsevol dubte, pots enviar un correu electrònic a solidaritat@jovescomunistes.cat.

Participa!

Un altre Sant Jordi psuquero!!

viernes, 24 de abril de 2009





Per aquest Sant Jordi varem tornar a sortir a la Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú venent llibres i roses, així com també banderes republicanes, difonent les idees marxistes, i d'altres autors contemporanis que veuen que un altre món es possible si és socialista. Així mateix, tingueren molta importància la presència de banderes republicanes, molt demanades durant els últims anys que hem sortit per Sant Jordi i les diferents fires de la vila.

Així doncs, un any més, seguim al carrer. Us animem a enganxar-vos al PSUC-viu!

RESSOLUCIÓ DEL PSUC viu GARRAF ENTORN AL 78è ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA

sábado, 11 de abril de 2009



Aquest 14 d’Abril se celebra el 78è aniversari de la proclamació de la IIª República, l’episodi de màxim esplendor de la sobirania popular, de la república dels treballadors i de les aspiracions d’unes classes populars que venien de patir un règim dictatorial, i prèviament monàrquic, disfressat d’un parlamentarisme que amb el temps es demostrà caduc. Aquestes aspiracions, però, van quedar en el no-res per culpa de l’atac de l’oligarquia espanyola contra la república, així doncs, l’exèrcit, la gran burgesia, els terratinents i l’església s’uniren per enderrocar-la i tornar a fer de l’Estat espanyol la seva hisenda particular.


Seria ara fa 70 anys, al 1939, quan s’iniciarien els quaranta anys de foscor que, sense cap mena de dubte, marcarien, i profundament, la situació política, social i econòmica que avui dia patim. Així doncs, durant l’etapa franquista s’iniciaria l’especulació immobiliària salvatge que ha durat fins ara i que ha estat un dels fenòmens pels quals l’economia espanyola s’ha demostrat insostenible, i per tant, condemnada a la crisi, com estem patint i com, si no canvia la política econòmica dels governs corresponent, continuarem patint.


D’altra banda, també es convertiria en l’Espanya de la incultura, l’Espanya monolítica i de la homogeneïtat, en definitiva, l’Espanya de pandereta que fins ara, i essent reiteratius, podem veure, ja sigui en la televisió, en les diferents manifestacions públiques que recorden un passat ranci, a més d’unes mentalitats integristes que recorden més als segles de la Inquisició que no pas al Segle XXI. A més a més, de la consciència de súbdit i pecador, herència clara d’una dictadura sanguinària que es mantindria com una sangonera i que xuclaria el cervell de generacions i generacions, allunyant-les del racionalisme propi dels republicanismes imperants a d’altres països del continent europeu, que a diferència d’Espanya mai cridaren ¡Viva las cadenas!.


Més tard vindria la monarquia, que amagant el seu jurament cap al movimiento, es dotaria d’uns baluards amb embolcall democràtic, tant de dretes com d’esquerres. Un partit nascut de sectors franquistes i un amb un passat de lluites obreres, un partit que es deia socialista, acabarien sent el cinturó de seguretat de l’herència del franquisme; la monarquia borbònica encara vigent.


Tots dos partits defensant un mateix sistema polític, la monarquia parlamentària, un mateix sistema econòmic, el capitalista, i a un mateix sector de la població, les classes riques, les dominants, els especuladors, banquers i acaparadors, culpables de la situació de precarietat de la majoria de la població, aquella que ha limitat les esperances de la joventut, aquella que ha fet que es quedés sense feina més de tres milions de persones en aquest estat, aquella que es vol quedar amb els serveis públics per fer-ne negoci. I tot això en un sistema polític que diu representar als ciutadans però que de facto talla la possibilitat d’escollir quin és el sistema, o cap d’estat, que ens agradaria tenir.


Tanmateix, cal recordar a tots i totes aquelles que donaren la seva vida lluitant per allò en que creien, per la república, per la llibertat, per un món just que els fou robat a punta de pistola i a cop de bomba. Després, les presons franquistes, els grisos, les tortures i els crims encoberts s’encarregarien de callar les veus que distorsionaven la falsa estabilitat del franquisme, i més tard, de vetllar per a que, durant la transició, les classes dominants es convertissin en els demòcrates de tota la vida sense que cap minoria radical els espatlles la festa. Així doncs, la lluita dels veritables lluitadors per la democràcia es veuria enterrada per aquells que es pensaven companys de fila, de barricada, aquells que aixecaren el puny i, més tard, renegaren dels seus orígens ideològics i socials.

Per tot això avui, més que mai, cal defensar la república, no només com la oportunitat d’escollir el o la cap d’estat, sinó com antítesi del passat fosc d’Espanya, com el veritable trencament democràtic amb el franquisme, com al primer pas per al dret a l’autodeterminació dels pobles, com al primer pas per a la construcció d’un sistema econòmic i social més just. Només amb una república la llibertat, la igualtat i la fraternitat són possibles, només amb la 3a República podem crear l’alternativa a aquest empantanegat, caduc i anacrònic sistema polític.


Cal crear, doncs, un espai en el que ens reunim tots els republicans, deixant de banda interessos personals o partidistes, deixant de banda antigues recances i disputes, deixant de banda aquesta divisió que tant interessa als defensors de la monarquia borbònica, dinastia non grata a l’Estat espanyol ni a Catalunya, i que tard o d’hora haurà de marxar per sempre més.


Visca la República!

Vilanova i la Geltrú
11 d'abril del 2009


Partit Socialista Unificat de Catalunya-viu a la comarca del Garraf

Ens sumem a Plaça Roja!

miércoles, 8 de abril de 2009


Plaza Roja és una iniciativa portada a terme per dos companys bloggers de Izquierda Unida de Hortaleza, que han creat aquesta plana per a que esdevingui un espai en el que les organitzacions locals, territorials i sectorials de Izquierda Unida i el seu entorn estiguin comunicats i es visualitzés la seva activitat, posicionaments i renovacions de les seves planes web o blog.

Des del blog PSUC-viu i Joves Comunistes del Garraf ens hi sumem a aquesta iniciativa i animem a totes aquelles organitzacions de l'entorn d'IU a que s'hi sumin.

MATERIAL DE LECTURA RÀPIDA SOBRE LA CRISI

martes, 7 de abril de 2009


Misteris de la protesta estudiantil (article d'opinió publicat a Vilanova Digital)

miércoles, 28 de enero de 2009

Molts es pregunten, enlluernats o espantats, com és que ara els estudiants, adolescents en època postpubertal, surten al carrer, ocupen facultats, tallen carrers i posen entre l'espasa i la paret als rectors i a les institucions universitàries.

Doncs bé, aquest bolet no ha sortit del no-res, és el resultat d'una dinàmica, d'una patata calenta que s'han anat passant tots els governs; el sistema educatiu. El cas més sonat aquest any és el moviment antibolonya, que no és altre cosa que la coordinació d'assemblees d'estudiants de diferents universitats. Cal explicar-ho tot al detall, sense anar a passes accelerades, sense presa però sense pausa.

Cal, doncs, observar alguns dels arguments a favor d'aquesta reforma universitària. El que guanya per golejada és el d'adequar els estudis universitaris al mercat laboral, d'altres diuen directament al mercat, deixant estar les màscares de l'eufemisme. Un exemple del primer cas és la militant d'Esquerra Republicana que en un article a Vilanova Digital escrigué :

Tal i com ha defensat repetidament el Conseller Huguet, la universitat és el pas previ al món laboral, cal que tots dos estiguin en contacte per a que els que per ella passin puguin veure's valorats en el món laboral. Hauríem ja d'estar cansats de veure la desmotivació generada per l'experiència de tants i tants titulats que no només no aconsegueixen feines adients als seus estudis sinó que, a més, la seva inversió es veu retornada amb remuneracions inferiors que d'altres no titulats. En sentit contrari, el Pla ha de servir també per a que les necessitats de professionals existents en cada moment al món laboral (tan privat com públic) puguin ser satisfetes per part de la universitat.


Esta bé, adaptem els plans d'estudi al món laboral, adaptem-los a les necessitats del mercat laboral del moment. On situem a un historiador? On situem a un filòleg? A un sociòleg? A un politòleg? I podríem continuar amb una llista infinita de títols. Canviem doncs els plans d'estudi cada cop que un sector productiu estigui en alça? En una economia globalitzada, com també diu l'autora, en un capitalisme financer, podem saber quin serà el que sobresurti dels altres? Apliquem la lògica darwinista als estudis universitaris? Aquelles carreres que no siguin aprofitables per al mercat laboral les condemnem a l'oblit? Com diu una expressió popular castellana, no nos des gato por liebre.

Ara passem a un altre dels arguments; el creixement de les hores de dedicació a l'estudi. D'acord, a ningú li pot semblar malament que incrementant les hores de treball la qualitat dels futurs titulats serà major. Ara bé, suposem que ningú treballa per pagar-se la universitat, que ningú s'ha independitzat, que ningú ha de pagar el transport per anar al centre d'estudi, que tothom rep una beca-salari, tornem al món real i ens preguntem ¿com compaginar estudis i treball? Fent la carrera en vuit anys? També cal exculpar en certa forma a Bolonya de tot això; això ve de lluny i cap govern ha tingut el mínim interès per solucionar-ho, reforma rere reforma i el problema continua.

Donem la volta a la truita i ens fixem en la democràcia universitària o la fal·làcia del sufragi universal ponderat, o de la representació minúscula de l'alumnat. Només per posar un exemple; la representació de l'alumnat als òrgans de govern de les universitats no està en consonància amb el nombre d'estudiants que hi ha, tenint major nombre els professors estant en clara minoria en la vida universitària. Per no parlar de les eleccions a Rector. Ens trobem davant de la perversitat del llenguatge, de la prostitució de la festa de la democràcia; el sufragi universal. L'Antic Règim al Segle XXI, estaments privilegiats i no privilegiats. ¿Així és com volen que els estudiants s'impliquin en la vida universitària si la seva capacitat de decisió, de maniobra i de participació es veu reduïda dràsticament?

És a dir, sumem els diferents factors, que no són tots, i que simplement són una visió reduïda; un estudiant X, amb un increment de les hores de treball universitari, amb un treball per pagar-se aquests estudis, i sense cap possibilitat de participar ni està informat dels plans d'estudi ni dels plans docents de la seva carrera. Sembla el retrat robot d'un lluç, o d'una persona que viu aliè a tot allò que l'envolta, d'un xai. Doncs bé, aquesta és la realitat de molts estudiants. ¿És estrany, doncs, que es produeixin tantes protestes entorn a una reforma que no ha tingut en compte a la comunitat universitària, i encara menys als estudiants?

Cal tenir en compte que la universitat és un espai de coneixement, i que l'esperit crític ha de ser la seva fragància diària. També, que no tots els sectors estan representats de la mateixa forma, discriminant clarament a sectors com el Personal d'Administració i Serveis i als estudiants. Per tant, tota reforma ha de fer-se des de la comunitat en la seva totalitat i no només des de la cúpula d'aquestes, els consellers o els ministres de la Unió Europea, que en molts casos no tenen gaires coneixements en aquests terreny. Ara que sembla que s'estableix un diàleg entre estudiants i les autoritats s'ha posat en evidència que només ens fan cas quan cridem i els molestem, i que quan els molestem es posen en evidència bordant una sèrie d'arguments buits; es compleix la màxima quixotesca, "ladran, luego cabalgamos".

Juan Manuel Rodríguez, membre de Joves Comunistes i d'EUiA al Garraf


Font: http://www.vilanovadigital.com/espais/blocs/viewdoc.asp?Iddoc=21960

IV CONGRÉS DE JOVES COMUNISTES

domingo, 23 de noviembre de 2008


Durant els propers 28, 29 i 30 de Novembre a Joves Comunistes celebrarem el nostre IV Congrés. És un moment important dins la nostra organització, un moment necessari per tal de repassar els darrers temps, analitzar en quina situació ens trobem i agafar embranzida per encarar el futur amb il·lusió i ganes de treballar. Publiquem doncs, la proposta de documents congressuals aprovada en el darrer Comitè Central i que es durà a debat durant els plenaris del Congrés.

  1. Document Polític
  2. Document de Tasques prioritàries
  3. Documents Sectorials

VII Trobada de les Joventuts Comunistes Europees

viernes, 31 de octubre de 2008



Aquest proper cap de setmana, els dies 31, 1 i 2 de Novembre se celebra a Barcelona la VII Trobada de Joventuts Comunistes Europees, en el marc de la Federació Mundial de la Joventut Democràtica i organitzat per la UJCE.

Durant els diferents dies, delegats internacionals de més 17 païssos es reuniran en sessió tancada per analitzar i compartir les diferensts realitats en les que es troba la joventut treballadora als seus respectius païssos: precarietat, habitatge, educació, moviments socials i polítics, feixisme, atur, etc. seran alguns dels eixos que es tractaran.

Al llarg del cap de setmana, però hi ha programats una sèrie d'actes oberts a tothom. El programa és el següent:

DIVENDRES 31, A LES 20h, es farà una visita a l'agrupació de l'Hospitalet de llobregat. Aquest acte es farà al local nou de l'Hospitalet.

DISSABTE 1: A LES 17:30 h, Acte obert amb la intervenció de Paco Frutos (Secretari general del PCE) i Albert Escofet (Secretari General del PSUC), al Local Central del PSUC (Dr. Zamenhof 14-16, Metro L2-Bac de Roda).

DIUMENGE 2, A LES 18h, Taula rodona de debat obert dirigit a la gent jove. També al Local Central del PSUC(C/Dr. Zamenhof nº 14-16, Metro L2-Bac de Roda).

Comunicado de la UJCE ante la censura a Banda Bassotti

jueves, 8 de mayo de 2008


UJCE

El orden reina en Rivas.

La derecha política e institucional, con la cobertura silenciosa del PSOE, han conseguido su objetivo. Criminalizar, acusar y atemorizar. Pero sin probar y sin demostrar.

El PP, Ciudadanos de Rivas y la derecha mediática han aplicado su vieja receta. Han usado el mismo discurso, las mismas palabras que llevan usando desde hace años para criminalizar a aquellas y aquellas que luchamos por la justicia social y por los espacios liberados para la cultura y el ocio crítico.

El Ayuntamiento de Rivas-Vaciamadrid, gobernado por Izquierda Unida y el PSOE, se ha plegado ante las presiones y las amenazas, negando el uso del espacio previamente acordado para la celebración de un evento cultural y político que tenía entre sus objetivos presentar un medio de comunicación alternativo y juvenil, acercar la causa del pueblo saharaui a la juventud y que estaba abierto a la participación de organizaciones y movimientos sociales.

Esto es un inmenso error político, pues refuerza los argumentos de la reacción fascista y crea un precedente peligroso para quienes defendemos la libertad de expresión. Esta cesión sólo consigue reforzar la táctica de la difamación y el ruido mediático.

Por tanto, ante la posición del Ayuntamiento de Rivas-Vaciamadrid, declaramos:

l. No aceptamos realizar el Festival bajo censuras y vetos por motivos políticos.

2. Lanzamos una iniciativa por la libertad de expresión y contra la represión para el 24 de mayo.

3. Llamamos a todos los movimientos sociales, políticos y juveniles a participar de esta iniciativa que contará con la presencia y el apoyo de Banda Bassotti.

Nos vamos con la música y la lucha a otra parte. Todavía no sabemos a cual. Seguiremos informando.

---

Comunicado de Banda Bassotti sobre la censura de su actuación en el Festival Agitación

Por la libertad de expresión.

"Hace ya un tiempo que en España, Cataluña y País Vasco, la AVT y el PP presionan a los organizadores de festivales y dueños de locales, para cancelar nuestros conciertos. La AVT, ligada al PP, quiere denunciarnos. Con un sindicato de la Guardia Civil, quieren que no toquemos en ninguna parte en la península ibérica de ahora en adelante. Nos acusan de vitorear a ETA y de haber tocado durante años apoyando a las varias organizaciones vascas que luchan por la independencia.

Nos quieren denunciar precisamente por la letra de Yup La La, presente en nuestro disco de 2003 Así es mi vida. La canción es una versión del 1974 del poeta vasco Etxamendi. Cantada en euskera, trata del atentado a Carrero Blanco, el mismo de la peli “Operazione ogro” di Gillo Pontecorvo, atentado llevado a cabo cuando todavía estaba Franco al poder.

La AVT ya denunció el grupo vasco Sociedad Alcohólica también por una letra. Hizo después una suerte de lista negra de grupos que según ellos no deben tocar por ser filo-ETA. En esa lista están SA, Fermín Muguruza, Berri Txarrak y ahora nosotros también, y prometen acciones legales, boicoteo de nuestros próximos conciertos y muchas otras “bonitas” iniciativas. Ya lo intentaron en el verano de 2007 con dos conciertos en Ferrol en Galicia, y otro en el Lumbreras Rock.

Sin embargo la realidad de los hechos es que en ambos casos pudimos tocar porque los organizadores no se dejaron intimidar por las amenazas y sobre todo porque se demostró que estas acusaciones no tenían fundamento.

Nos acusan de apoyar a ETA por una letra, pero en esta letra ETA no se nombra nunca… la palabra eta en euskera, además de ser la sigla muy conocida, es una simple conjunción (significa “y”), como en el caso de la letra incriminada.

Está claro que estos personajes, juntos con los grandes firmas del periodismo español (en este caso el periódico en cuestión es El Mundo), se han equivocado totalmente, quizás necesiten un buen traductor en lugar de calumniarnos gratuitamente; o igual pensamos que estos errores de traducción no son tan casuales, puesto que ellos son mucho más cultos e iluminados que nosotros; sinceramente se nos hace un poco difícil creer en errores casuales en estos casos, después de que, el año pasado, explicáramos en un comunicado la misma idéntica cuestión, tras la misma idéntica acusación. Como se suele decir “Errare Humanum Est.. perseverare autem diabolicum”.

La realidad de los hechos es que están intentando taparnos la boca porque representamos uno de los últimos grupos que tiene una verdadera connotación política y una historia que es claramente opuesta a la suya, pero como en el pasado, se darán cuenta de que intentar aplicar la censura no sirve de nada. Por suerte todavía hay muchísima gente que no se deja influenciar por las mentiras de esta gente y que acudiendo a nuestros conciertos nos demuestra mucha solidaridad, y para nosotros esto es lo más importante.

Por la libertad de expresión, no a la censura.

Banda Bassotti.

Roma, 8 de mayo de 2008".

A continuación reproducimos el parrafo por el que se nos acusa, en euskera y la traduccion excta en castellano, Yup La La e l’autore è Etxamendi.

(EUSKERA)

…………………

Goresten haigu, goresten eta/ populiaren makila haiz ta/hire indarra handia baita / herria hitaz bozkariatzen da./Goresten haigu, goresten eta/ populiaren makila haiz ta/hire indarra handia baita/ herria hitaz bozkariatzen da.

…………………

(CASTELLANO).

…………………

¡Te vitoreamos,/ y tú eres el brazo del pueblo!/¡Grande es tu fuerza,/ el pueblo está protegido! /¡Te vitoreamos,/ y tú eres el brazo del pueblo! ¡Grande es tu fuerza,/ el pueblo está protegido!





http://www.juventudes.org/jc/index.php?option=com_content&task=view&id=499&Itemid=94



CONTINUA LA LLUITA - Joves Comunistes (JC) a l'1 de Maig

miércoles, 30 de abril de 2008




Com ahir, com avui: 10 anys amb la classe treballadora

Avui, al segle XXI, 800 milions de persones sofreixen fam. 200 milions de nens i nenes viuen a la més abosulta misèria. 900 milions d'adults són analfabets. 115 milions de nens i nenes no van a escola. Aquesta és la imatge real de la globalització capitalista que tots i totes experimentem a tots els continents. En aquest moment, fa uns mesos, la Universitat UNEIX-WIDER d'Hèlsinki va anunciar els resultats d'un estudi que mostrava que el 2% dels habitants del món posseeixen el 60% de la seva riquesa! L'estudi també destaca que les desigualtats entre rics i pobres augmenten cada any. El poder econòmic es concentra cada vegada més en mans d'unes poques companyies monopoli internacionals massives. Només en un any van tenir lloc 6.134 fusions d'aquestes grans companyies. Aquesta concentració econòmica reforça la pressió política i militar que les multinacionals exerceixen a governs i estats. En aquest context les Joventuts Comunistes del PsucViu, Joves Comunistes (JC), vam celebrar el nostre Xè aniversari, com a organització juvenil proletària de classe que intenta una transformació social des de la joventut en tots els seus àmbits d'actuació, duem 10 anys defensant els interessos de la nostra classe, la classe treballadora, defensant les lluites davant els tancaments de fàbriques, davant la repressió sindical, davant reformes laborals amb actituds acrítiques, davant la indefensió de la immensa majoria de les capes socials.

Com a organització de classe rebutgem la independència del Kosovo per ser la creació artificial d'un estat promogut pels interessos d'EEUU i part d'Europa com un intent de desestabilitzar els països balcanics. Si ets una víctima que feliçment comparteix amb EEUU una mateixa geografia d'interessos, el dret internacional estarà del teu costat, fins a on resulti convenient. Si no, ho tens cru. L'ONU no és, en qualsevol cas, més que un club de debats. Pregunteu sinó, a les desenes de milers de kurds que van ser massacrats per Turquia amb armes venudes per l'administració Clinton als anys 90, o als palestins que viuen sota la brutalitat de l'ocupació israeliana. En alguns casos, les "víctimes" suposadament protegides per EEUU van ser elles mateixes bombardejades, com va ocórrer sota el president Clinton amb els bombardejos "humanitaris" al nord i al sud del L'Iraq, cada tres dies, a fins dels 90. En un horitzó més ampli, l'immediat reconeixement d'un Kosovo independent per part de l'administració Bush ens ha vingut a recordar vivament un fet massa sovint passat per alt aquests dies, i és, a saber: que l'imperi és bipartidista, com ho són les tàctiques i les retòriques i les bombes llançades per a defensar-lo.

Tot emmarcat dins d'un nou modern fenomen de colonialisme per part dels EUA. Es desenvolupen nous sistemes d'esclavitud a través de l'explotació. Al segle XXI, hi ha persones que cobren un salari mensual de 25-30$, sense sindicats ni drets humans. Això és esclavitud. A través de l'esclavitud, les multinacionals i els monopolis pretenen assegurar els seus enormes beneficis per als pròxims 50 anys. Aquesta estratègia significa l'explotació a costa dels països pobres i en vies de desenvolupament. Significa l'increment del deute dels països pobres. Hauria de recordar-se que el 20% de la població mundial posseeix i gaudeix de la riquesa del món, mentre que l'altre 80% viu a la misèria, patint fam i malalties. Les xifres són devastadores. El deute d'Àfrica és d'uns 230 mil milions de dòlars. Per a Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina, aquests deutes creen pobresa, explotació i la dependència política i militar d'aquests països atabalats pels deutes. La República Popular Xinesa ha donat un clar exemple al cancel·lar el deute de 31 països africans per un total de 1,27 mil milions de dòlars. Seguim el seu exemple. La característica fonamental de la nostra era és l'Agressivitat, amb els respresentants fonamentals que són els governs d'EUA, del Regne Unit, l'OTAN i els seus aliats. D'aquesta agressivitat participa activament la Unió Europea (UE), per assegurar-se l'accés a nous mercats i guanyar esferes d'influència. Aquesta agressivitat és aparent a L'Iraq, l'Afganistan, el Líban, Palestina i en les amenaçes contra un nombre de països independents. Una altra confirmació d'aquesta agressivitat són els recents esdeveniments ocorreguts a Somàlia. Aquesta agressivitat juntament amb la sed pel control de nous mercats donen lloc a nous conflictes a l'imperialisme i al capitalisme. Veiem un bloc format per EUA i el Regne Unit intentant assegurar aliances a Àfrica i Àsia. L'altre bloc de l'eix Franc-Alemany i la Unió Europea, intenta construir nous acords colonials pel seu propi interès. Aquests conflictes que van ser expressats per aquests dos blocs a la guerra contra L'Iraq, el Líban, etc., confirmen que la teoria Marxista sobre els conflictes interimperialistes es manté vigent avui dia.
Sota aquestes condicions econòmiques i socials, quins paràmetres haurien de definir el treball "decent"?

En primer lloc, per a Joves Comunistes (JC) significa estabilitat en el treball. Garantir que hi hagi treball per a tots i totes. Treballar per a ser pagat regularment i que el/la treballador/a rebi un salari satisfactori. Treballar cinc dies a la setmana, vuit hores al dia i estar cobert per la seguretat social. Que es compleixin les condicions de salut i seguretat en els llocs de treball. Que els fills i les filles dels treballadors i les treballadores tinguin accés a l'educació i la sanitat gratuïtes. Que es resolgui el problema de l'habitatge per als/les treballadors/es. Que els/les treballadors/es tinguin sindicats i llibertats democràtiques, l'abolició del treball infantil i l'explotació. Això és treball sense explotació d'home/dona a home/dona, i que portarà prosperitat a les vides dels treballadors/es i del poble. Sense deixar clars aquests termes específics, qualsevol tipus de debat sobre el treball decent són meres paraules. La nostra societat en el capitalisme mai ha deixat d'estar separada en dues classes. Segons aquesta avaluació, creiem que necessitem potenciar els sindicats d'orientació de classe. Els sindicats han de ser una eina útil per als treballadors/es. Sindicats independents de les transnacionals i els monopolis, que lluitin per aliances amb el camperol pobre, l'intel·lectual progressista i l'autònom. Sindicats que uniran als treballadors/es segons la seva classe i els seus interessos, una unitat que reunirà les forces per a lluitar contra el capital. Que no només organitzarà lluites econòmiques sindicals sinó que pretendrà aconseguir l'abolició de l'explotació d'home/dona a home/dona. Hem de fer dels sindicats escoles d'investigació, coneixement, democràcia i colectivisme. Escoles contra les guerres imperialistes. Perquè avui, en la globalització del Neoliberalisme hem de globalitzar les nostres lluites sense oblidar que la nostra primera tasca és la de desenvolupar el moviment, cadascú al seu país. Només mitjançant el desenvolupament del moviment en els nostres països ajudem al moviment Internacional.

En un horitzó més estret, vam complir 2 anys de la reforma laboral que ens ha deixat amb una ampliació de l'ús del contracte indefinit de foment de l'ocupació (actualment el 90% dels contractes que se signen són temporals), un acomiadament de 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats, en lloc dels 45 dies amb un màxim de 42 mensualitats de l'ordinari, que els permet acomiadar pagant molt menys d'indemnització del que reben de subvenció. S'atorguen bonificacions a les empreses. Es duu a terme un pla extraordinari d'ajudes empresarials. Es redueixen les cotitzacions de l'empresari. No obstant això, es protegeix l'atur dels treballadors majors de 45 anys i el FOGASA. Permet la contractació temporal encadenada i la subcontractació d'obra o servei. Permet la cessió de treballadors/es sense base legal. Totes aquestes mesures es veuen agreujades per una inspecció de treball infructífera, com a conseqüència del poder guanyat per les empreses.

Per tot això Joves Comunistes (JC) tenim una idea clara de lo que hauria de ser un mercat laboral de mínims digne per a la classe treballadora que es resumeix en:

Com tothom pot veure, es pot arribar a la conclusió que les mesures preses en les quasi permanents reformes del mercat laboral en aquest país NO SÓN LES CORRECTES, en gairebé tots els àmbits, ja sigui per execució o per no execució d'alguns drets mínims ampliats. Aquestes mesures són un clar exemple de l'existència de classes socials i de la lluita de classes sota el capitalisme.

Aquestes mesures es presenten com a correctes, i es plantegen com les úniques possibles, pels interessos dels propietaris dels mitjans de producció, els seus representants governamentals i els seus portaveus, i realment són una CATÀSTROFE, per als/les venedors/es de la seva força de treball, els/les treballadors/es assalariats/des i altres treballadors/es dependents. Aquests/es, nosaltres, la majoria, i els nostres representants necessitem plantejar una alternativa , des de l'oposició a aquest continu empitjorament, que vagi cap a una millora constant de les condicions de vida i treball i reforçar el caràcter social que ha de tenir el creixement econòmic.

Hem de reformar els drets dels treballadors i les treballadores per l'entrada al lloc de treball, formes i vies d'entrada a aquests drets haurien de plasmar-se en mesures orientades a acabar amb el continu deteriorament del mercat de treball, i superar la ineficàcia de les mesures preses en aquest camp (les formes i vies d'entrada al mercat laboral).

Per això cal potenciar els Serveis Públics de Treball, com a intermediació laboral, l'anulació de les modalitats contractuals temporals sense justificació, la prohibició per llei de les ETT's (empreses de treball temporal).

Espanya està dins d'un espai econòmic i social supraestatal, la Unió Europea (UE) i els drets dels treballadors i les treballadores han de ser plantejats des d'aquesta realitat, per tant cal considerar una seria d'aspectes:

a. Amb l' ampliació a l'Europa dels 25 i posteriors, es necessari contribuir a una legislació "anti-dumping" social tant dins el nostre estat com en les institucions que governen la UE ampliada, amb un reforçament dels comitès d'empresa europeus, els quals haurien d'estar dotats de poder de negociació.

b. També s'haurien d'establir uns drets mínims dels treballadors i les treballadores europees, que cubreixin tant el salari mínim, com les prestacions per atur i les pensions.


Però on hi ha opressió... hi ha resistència!
En els darrers mesos un bon grapat de lluites obreres i socials han tornat ha demostrar que es pot resistir.

Així com a membres de la Xarxa contra els tancaments i la Precarietat reivindiquem i donem suport a:

- La lluita pels 2 dies de descans setmanal i per les 35 hores dels conductors/es de TMB, així com les reivindicacions en la negociació del conveni que ara ve.
- Contra la Llei Catalana d'Educació: solidaritat amb els/les professors/es i el món educatiu en la seva lluita per defensar l'ensenyament públic.
- Pel reingrés dels i les acomiadats/des de SEAT com s'ha acordat després de la Vaga de Fam i contra l'acomiadament de 92 treballadors/es de Frape-Behr.
- Contra la mercantilització de la Universitat Pública: estenem la solidaritat amb els i les estudiants i el conjunt de treballadors i treballadores de la Universitat en el seu combat contra el Pla Bolònia.
- Per un parc públic de lloguer social i l'expropiació dels pisos buits! Congelació de les hipoteques ara.
- Per la plena regularització dels treballadors/es immigrats/des, aturem els abusos policials.

VISCA LA CLASSE OBRERA!! VISCA L'1 DE MAIG!!
1 DE MAIG DEL 2008

Manifestació Matí 1er de Maig:

Barcelona 11:30 Ronda de Sant Pere
Girona 12:00h Plaça de la Independència
Lleida 12:00h Plaça del Treball
Tarragona 12:00h Plaça Imperial Tarragona

Manifestació Tarda 1er Maig alternatiu i anticapitalista:

17:30 Plaça Universitat (Barcelona)