Mostrando entradas con la etiqueta PSUC viu. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta PSUC viu. Mostrar todas las entradas

Manifest del 25 de novembre Política

miércoles, 25 de noviembre de 2009


Les  Secretaries de la dona  del Partit Socialista Unificat de Catalunya i  de Joves Comunistes unint la seva veu a la de les organitzacions feministes, volen manifestar amb rotunditat el seu rebuig cap a tot tipus de violència patriarcal, siguin quines siguin les seves manifestacions i els seus orígens.

El patriarcat, la dominació i explotació de les dones pels barons, és un component vertebral en la configuració de les diferents societats, que transversalitza la història i les diferents cultures i classes socials, adscrivint a la naturalesa de les dones un estatus inferior, com éssers humans de segona categoria.
Aquest estigma justifica el poder del baró sobre qualsevol d'elles, en tots els àmbits: polítics, laborals i familiars. És significatiu que en les situacions bèl·liques, sent les dones normalment població civil, sofrim tot tipus de vexacions, doncs conquerir territoris s'homologa a la violació de les dones, (adultes, joves i nenes) d'aquests, formant part del botí de guerra.

Durant aquests 11 mesos, 65 dones han estat assassinades per homes amb els quals, a la majoria de casos, mantenien o havien mantingut una relació sentimental. Aquesta forma de violència, i el rol i trets que la caracteritzen, s’està reproduint generacionalment, tal i com mostren les següents xifres, donades pel Ministeri d’Igualtat:entre 2003 i 2008, de 414 dones assassinades, 121 (29%) eren menors de 30 anys; 79 dels assassins (19%), també.
No es pot permetre que la joventut adquireixi uns rols patriarcals miserables. Mai eradicarem la violència si la societat evoluciona sense consciència d’igualtat i respecte, reproduint aquestes pràctiques d’imposició intolerables.

Cal, però, remarcar que una de les manifestacions més violentes del patriarcat és la capacitat de compra del cos d'una dona per a satisfacció dels capricis sexuals dels barons: la prostitució.
En aquests moments en què es planteja de nou, la possibilitat legal de la seva regulació a Catalunya volem manifestar, una altra vegada, la nostra posició abolicionista que implica eradicar les causes econòmiques, socials i psíquiques que configuren el fenomen de la prostitució. I volem manifestar que no es pot regular una activitat que converteix les persones en objectes en venda, en definitiva, no es pot legalitzar la violència.

Per tot això, exigim al govern l'eradicació del fenomen de la prostitució, com a forma extrema de violència de gènere, adoptant les mesures necessàries, algunes de les quals exposem a continuació, que parteixen de canvis legislatius que considerin la prostitució com a violència contra les dones:

Penalització als beneficiaris econòmics del comerç del sexe en totes les seves varietats i modalitats.

Penalització dels prostituïdors prenent com a referència a la llei sueca vigent.

Mesures legals d'empara per a les dones immigrants prostituïdes, que es trobin en situació irregular administrativa, que constitueixen el 90% del les persones prostituïdes). No a la seva deportació i sí a la seva integració.

Mesures legals i pressupostàries per a la integració laboral i social de tota dona prostituïda que es trobi en estat de necessitat.


NO A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES!
LLUITEM CONTRA EL PATRIARCAT PER UNA SOCIETAT DE PERSONES LLIURES I IGUALS!

BOLÍVIA, UNA ESPERANÇA PER AMÈRICA LLATINA

domingo, 15 de noviembre de 2009


Resolució sobre l'Onze de Setembre

miércoles, 9 de septiembre de 2009

Secretaria Política - 7 de setembre 2009

"Seguim a l'espera d'una sentència del Tribunal Constitucional que pot qüestionar o anul.lar les decisions democràtiques dels ciutadans, de les seves institucions democràtiques, fins i tot del mateix Parlament estatal sobre la validesa de determinats punts de l'Estatut. Això posa de manifest la crisi de l'actual model institucional nascut el 1978, totalment obsolet"


La celebració de la Diada està emmarcada en una profunda crisi econòmica, política i social. La destrucció del teixit productiu i de serveis ha tingut unes conseqüències greus, amb més de 500.000 aturats a Catalunya, dels quals 200.000 acabaran les seves prestacions abans de finalitzar l'any. Aquesta situació, al costat del desencís de determinades polítiques, està propiciant una profunda desafecció en la societat catalana.


Davant d'això, el PSUC considera que és fonamental iniciar un procés de mobilitzacions per aconseguir un gir a l'esquerra i crear les bases per a un nou desenvolupament econòmic, capaç de superar aquesta crisi a favor de les classes populars.

Hem d'aturar els objectius de les patronals catalana i estatal, basats en la retallada dels drets dels treballadors, de les condicions de treball i salarials i en la reducció de les quotes empresarials a la Seguretat Social, així com el procés interminable d'EROs que estan portant a l'atur a milers i milers de treballadors.
 
Un cop aconseguit l'acord de finançament, cal assumir el desenvolupament de l'autogovern de la Generalitat i dissenyar un model fiscal que permeti no dependre exclusivament de l'Estat central. En aquest sentit, és necessària una profunda reforma en un sentit progressista de les figures impositives de la seva competència. Cal tornar a augmentar els impostos sobre els beneficis i el patrimoni, per poder obtenir el finançament necessari per a la planificació del trànsit cap a un nou model productiu i, en paral.lel, desenvolupar polítiques socials per als col·lectius més afectats per aquesta crisi del capital.

Aquests dies i al cap de dos anys seguim a l'espera d'una sentència del Tribunal Constitucional que pot qüestionar o anul.lar les decisions democràtiques dels ciutadans, de les seves institucions democràtiques, fins i tot del mateix Parlament estatal sobre la validesa de determinats punts de l'Estatut. Això posa de manifest la crisi de l'actual model institucional nascut el 1978, totalment obsolet, i que ens està conduint a una democràcia cada cop més devaluada. Per tot això, el PSUC seguirà treballant de forma unitària amb tots els sectors socials que aposten pel desenvolupament d'un procés constituent que permeti dotar-nos d'una nova Constitució, Federal i Republicana.

Finalment, reiterem una vegada més la nostra condemna del cop d'estat d'Hondures, així com de la instal·lació de les bases EUA a Colòmbia, i de les diferents campanyes de desestabilització que intenten frenar i destruir els processos d'emancipació d'Amèrica Llatina, com en el seu dia van fer un 11 de setembre contra el govern de Salvador Allende a Xile.

La Festa de Nou Treball 2009

lunes, 13 de julio de 2009

PROGRAMA DE LA FESTA 2009
Els actes se celebraran al Poliesportiu Municipal de Bellvitge, a l'Avinguda Mare de Déu de Bellvitge s/n. EL Metro més proper és l'estació de l'Hospital de Bellvitge, Línia I.

El debat LITERATURA I COMPROMÍS se celebrarà a la Biblioteca del Centre Cultural de Bellvitge, a l'Avinguda d'Amèrica 69.
Programa
12:30h. DEBAT: "LITERATURA I COMPROMÍS"

Aquest debat se celebra a la BIBLIOTECA DEL CENTRE CULTURAL DE BELLVITGE a l'Avinguda d'Amèrica 69

Presenta:
David Becerra (secció d'estètica de la FIM)
Intervenen:
Marta Sanz (escriptora)
Higinio Polo (escriptor)
Isaac Rosa (escriptor)

17:00h. DEBAT: "LA CONTRARREFORMA DE L'EDUCACIÓ PÚBLICA"


Presenta:
Ramon Franquesa (economista i professor)
Intervenen:
Pep Ferrer (ex-rector UPC)
Encarna Fernández (sindicalista CCOO de primària)
Anna del Pino Pérez (AEP)

18:30h. DEBAT: "ALTERNATIVES A LA CRISI CAPITALISTA"

Presenta:
Alfred Clemente (sindicalista, Secr. Org. del PSUC viu)
Intervenen:
Salvador Jové (economista, ex-eurodiputat)
Arcadi Oliveres (economista i activista per la pau)
Joan Carles Gallego (Secretari General de la CONC)
Cayo Lara (Coordinador General d'IU)

21:00h SOPAR


ACTE POLITIC


Presenta:
Marcos Delgado, Secr. Polític de L'Hospitalet
Intervenen:
Jorge Torres, Secretari General de JC
Felipe Alcaraz, President Executiu del PCE
Francesc Frutos, Secretari General del PCE
Albert Escofet, Secretari General del PSUC Viu

23:30-02:00h MÚSICA i FESTA


I, A MÉS A MÉS:


BARRA DE BAR durant la Festa
TAULES d’organitzacions socials i internacionals
PROJECCIÓ de vídeos

Un altre Sant Jordi psuquero!!

viernes, 24 de abril de 2009





Per aquest Sant Jordi varem tornar a sortir a la Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú venent llibres i roses, així com també banderes republicanes, difonent les idees marxistes, i d'altres autors contemporanis que veuen que un altre món es possible si és socialista. Així mateix, tingueren molta importància la presència de banderes republicanes, molt demanades durant els últims anys que hem sortit per Sant Jordi i les diferents fires de la vila.

Així doncs, un any més, seguim al carrer. Us animem a enganxar-vos al PSUC-viu!

RESSOLUCIÓ DEL PSUC viu GARRAF ENTORN AL 78è ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA

sábado, 11 de abril de 2009



Aquest 14 d’Abril se celebra el 78è aniversari de la proclamació de la IIª República, l’episodi de màxim esplendor de la sobirania popular, de la república dels treballadors i de les aspiracions d’unes classes populars que venien de patir un règim dictatorial, i prèviament monàrquic, disfressat d’un parlamentarisme que amb el temps es demostrà caduc. Aquestes aspiracions, però, van quedar en el no-res per culpa de l’atac de l’oligarquia espanyola contra la república, així doncs, l’exèrcit, la gran burgesia, els terratinents i l’església s’uniren per enderrocar-la i tornar a fer de l’Estat espanyol la seva hisenda particular.


Seria ara fa 70 anys, al 1939, quan s’iniciarien els quaranta anys de foscor que, sense cap mena de dubte, marcarien, i profundament, la situació política, social i econòmica que avui dia patim. Així doncs, durant l’etapa franquista s’iniciaria l’especulació immobiliària salvatge que ha durat fins ara i que ha estat un dels fenòmens pels quals l’economia espanyola s’ha demostrat insostenible, i per tant, condemnada a la crisi, com estem patint i com, si no canvia la política econòmica dels governs corresponent, continuarem patint.


D’altra banda, també es convertiria en l’Espanya de la incultura, l’Espanya monolítica i de la homogeneïtat, en definitiva, l’Espanya de pandereta que fins ara, i essent reiteratius, podem veure, ja sigui en la televisió, en les diferents manifestacions públiques que recorden un passat ranci, a més d’unes mentalitats integristes que recorden més als segles de la Inquisició que no pas al Segle XXI. A més a més, de la consciència de súbdit i pecador, herència clara d’una dictadura sanguinària que es mantindria com una sangonera i que xuclaria el cervell de generacions i generacions, allunyant-les del racionalisme propi dels republicanismes imperants a d’altres països del continent europeu, que a diferència d’Espanya mai cridaren ¡Viva las cadenas!.


Més tard vindria la monarquia, que amagant el seu jurament cap al movimiento, es dotaria d’uns baluards amb embolcall democràtic, tant de dretes com d’esquerres. Un partit nascut de sectors franquistes i un amb un passat de lluites obreres, un partit que es deia socialista, acabarien sent el cinturó de seguretat de l’herència del franquisme; la monarquia borbònica encara vigent.


Tots dos partits defensant un mateix sistema polític, la monarquia parlamentària, un mateix sistema econòmic, el capitalista, i a un mateix sector de la població, les classes riques, les dominants, els especuladors, banquers i acaparadors, culpables de la situació de precarietat de la majoria de la població, aquella que ha limitat les esperances de la joventut, aquella que ha fet que es quedés sense feina més de tres milions de persones en aquest estat, aquella que es vol quedar amb els serveis públics per fer-ne negoci. I tot això en un sistema polític que diu representar als ciutadans però que de facto talla la possibilitat d’escollir quin és el sistema, o cap d’estat, que ens agradaria tenir.


Tanmateix, cal recordar a tots i totes aquelles que donaren la seva vida lluitant per allò en que creien, per la república, per la llibertat, per un món just que els fou robat a punta de pistola i a cop de bomba. Després, les presons franquistes, els grisos, les tortures i els crims encoberts s’encarregarien de callar les veus que distorsionaven la falsa estabilitat del franquisme, i més tard, de vetllar per a que, durant la transició, les classes dominants es convertissin en els demòcrates de tota la vida sense que cap minoria radical els espatlles la festa. Així doncs, la lluita dels veritables lluitadors per la democràcia es veuria enterrada per aquells que es pensaven companys de fila, de barricada, aquells que aixecaren el puny i, més tard, renegaren dels seus orígens ideològics i socials.

Per tot això avui, més que mai, cal defensar la república, no només com la oportunitat d’escollir el o la cap d’estat, sinó com antítesi del passat fosc d’Espanya, com el veritable trencament democràtic amb el franquisme, com al primer pas per al dret a l’autodeterminació dels pobles, com al primer pas per a la construcció d’un sistema econòmic i social més just. Només amb una república la llibertat, la igualtat i la fraternitat són possibles, només amb la 3a República podem crear l’alternativa a aquest empantanegat, caduc i anacrònic sistema polític.


Cal crear, doncs, un espai en el que ens reunim tots els republicans, deixant de banda interessos personals o partidistes, deixant de banda antigues recances i disputes, deixant de banda aquesta divisió que tant interessa als defensors de la monarquia borbònica, dinastia non grata a l’Estat espanyol ni a Catalunya, i que tard o d’hora haurà de marxar per sempre més.


Visca la República!

Vilanova i la Geltrú
11 d'abril del 2009


Partit Socialista Unificat de Catalunya-viu a la comarca del Garraf

Ens sumem a Plaça Roja!

miércoles, 8 de abril de 2009


Plaza Roja és una iniciativa portada a terme per dos companys bloggers de Izquierda Unida de Hortaleza, que han creat aquesta plana per a que esdevingui un espai en el que les organitzacions locals, territorials i sectorials de Izquierda Unida i el seu entorn estiguin comunicats i es visualitzés la seva activitat, posicionaments i renovacions de les seves planes web o blog.

Des del blog PSUC-viu i Joves Comunistes del Garraf ens hi sumem a aquesta iniciativa i animem a totes aquelles organitzacions de l'entorn d'IU a que s'hi sumin.

La força del roig

lunes, 17 de noviembre de 2008


Del 17 al 22 de novembre el PSUC viu fa una sèrie d'actes en commemoració del seu 72è aniversari. Debats, cine fòrum, presentació de llibre i homenatge a Gregorio López Raimundo en el primer aniversari del seu òbit i el tradicional sopar, que aquest any es farà a Sabadell. Segueix llegint per informar-te sobre el programa d'activitats...

Dilluns, 17 Novembre
A les 20:00. Lloc: local central de BCN (C/Zamenhof 16-18, L2 Bac de Roda)
Homenatge a Gregori López Raimundo en el primer aniversari de la seva desaparició, amb les paraules d'Albert Escofet.

Dimecre 19 de NOvembre
A les 19h. Lloc: BIBLIOTECA VAPOR VELL Ptge.del Vapor Vell,1 (M L1-L5 Plaça Sants)
Presentació del llibre: Los Artifices del Cambio (Gregorio Löpez Raimundo)
Intervenen:
Higinio Polo
Antoni Lucchetti
Alfredo Clemente

Dijous, 20 Novembre
A Les 19:00. Lloc: local central de BCN (C/Zamenhof 16-18, L2 Bac de Roda)
CINE FORÚM: "Efecto Iguazú"
Presentació: Isaac Matas
Intervenció:Jesús Muñoz (ex empleat de Sintel), Ivan Saez (Membre del Ctè. d'Empresa de Nissan)

Divendres, 21 Novembre

A Les 19:00. Lloc: Centre Cívic Cotxeres de Sants, Barcelona
L'ESQUERRA A EUROPA
Presentació:Albert Escofet
Intervenció:Ramón Mantovani(Rifondazione Comunista), Julio Anguita (Membre del Comitè Federal del PCE)

Dissabte, 22 Novembre

A Les 21:00. Lloc: CENTRE CIVIC-ESPAI POLIVALENT PARC NORD - Rda. Navacerrada,39 Sabadell
SOPAR ANIVERSARI: LA FORÇA DEL ROIG
INTERVENCIONS:
Miquel Rubio (Secret. J.C.)
Francesc Frutos (Secret. Gral. P.C.E.)
Albert Escofet (Secret. Gral. PSUC Viu)
Assistirà:Julio Anguita,Delegacions del P.C.E. i de Rifondazione Comunista

EL PSUC VIU MANIFIESTA SU RECHAZO AL ERE DE NISSAN

martes, 21 de octubre de 2008



Desde el PSUC viu manifestamos nuestro rechazo al anuncio realizado por la dirección de Nissan de presentar un Expediente de Regulación de Empleo (ERE) que provocaría el despido directo de 1.680 trabajadores/as de la planta de la Zona Franca y de manera indirecta de aproximádamente 4.000 trabajadores/as de las empresas de componentes y proveedores. Estamos, por lo tanto, ante uno de los mayores ataques de la patronal al tejido industrial y productivo de Catalunya y ante uno de los más importantes conflictos sociales de los últimos años.

Nos parece indecente que una empresa que en los últimos cinco años ha registrado en España unos beneficios de más de 300 millones de euros aproveche la coyuntura de la crisis financiera internacional para realizar reajustes de personal y precarizar las condiciones sociales y laborales de los trabajadores/as. En este sentido, la estrategia de la dirección de la empresa consiste en prescindir del 40% del personal y en el futuro cuando el índice de ventas mejore recuperar el volumen de plantilla mediante contrataciones temporales con peores condiciones salariales y ligadas a la demanda del mercado. Una estrategia prefabricada por la dirección de la empresa incluso en el supuesto descenso de la ventas, situación provocada por la propia multinacional al trasladar en 2008 la fabricación de 40.000 unidades del modelo Nissan Navara a la fábrica que Nissan posee en Tailandia y al adjudicar la fabricación del nuevo modelo de furgoneta a la factoría que la multinacional abrirá en Marruecos en 2010.

La dirección de Nissan muestra una vez más su escaso respeto por las relaciones laborales y por el dialogo social con las organizaciones sindicales. Recordemos que ya en enero del presente año la dirección planteó el despido de 450 trabajadores/as y la reducción en un 12% de los costes laborales si no se atendían sus propuestas de ampliar la flexibilidad laboral, ofensiva que previamente había intensificado al penalizar económicamente a los trabajadores/as en situación de baja laboral o por enfermedad común. Finalmente, el detalle de anunciar la presentación del actual Expediente de Regulación de Empleo a través de los medios de comunicación pone de manifiesto hasta que punto la multinacional ignora a los trabajadores/as y a sus representantes legales.

Desde el PSUC viu instamos a la administración a que intervenga activamente en el conflicto laboral de Nissan y rechaze la presentación del Expediente de Regulación de Empleo. Al mismo tiempo emplazamos a la Conselleria de Treball de la Generalitat a convocar con carácter urgente a la coordinadora de apoyo al sector de la automoción, cuya creación se anunció hace cerca de un año pero que aún no se ha reunido ni constituido oficialmente. Por último, desde el PSUC viu hacemos un llamamiento al conjunto de la ciudadanía de Catalunya y a nuestra militancia a secundar los actos de protesta y las movilizaciones convocadas por la representación de los trabajadores/as de Nissan.

Barcelona, 18 de octubre de 2008.

http://psuc-mondeltreball.blogspot.com/

martes, 24 de junio de 2008


Des del PSUC volem convidar-vos a l'acte de presentació de les Conclusions del XIII Congrés del PSUC, que es va celebrar els passats 23,24 i 25 de maig al Prat de Llobregat.

A l'acte intervindran:

Ramón Franquesa, Catedràtic d'Economía Mundial de la Universitat de Barcelona i membre del Comité Central del PSUC

Mohamed Mohamed Alí, Secretari de Moviment Obrer de Joves Comunistes

Presentarà l'acte: Joan Rodríguez, membre del Comité Central del PSUC

L'acte es realitzarà al TOC (C/St. Sebastià 11) de Vilanova i la Geltrú el proper dissabte, día 28 de juny, a les 18.30 hores.

Atentament:

Agrupació Comarcal del Garraf del Partit Socialista Unificat de Catalunya

El PSUC viu manifiesta su rechazo a la directiva europea sobre la ampliación de la jornada laboral

miércoles, 11 de junio de 2008


Desde el PSUC viu manifestamos nuestro más firme rechazo a la directiva aprobada el pasado 9 de junio por el Consejo Europeo de Ministros de Empleo mediante la cual se da luz verde a la ampliación de la jornada laboral a 60 horas semanales, límite que en el caso del sector sanitario podrá alcanzar las 65 horas semanales. Respecto al sector de la sanidad, la directiva contempla asimismo que las horas de descanso de las guardias del servicio de emergencias no computen como tiempo de trabajo, una medida que permite flexibilizar la jornada laboral hasta límites inaceptables. De igual manera, denunciamos el intento de la directiva por individualizar las relaciones laborales introduciendo en el redactado de la directiva la cláusula Opt-out por la que un trabajador podrá negociar con el empresario la ampliación de su jornada laboral sin la intervención de la representación social.

Estamos, por lo tanto, frente a un ataque sin precedentes contra los derechos laborales y sociales de la clase trabajadora en el seno de la Unión Europea. La directiva aprobada pone de manifiesto la regresión en materia laboral de la Comisión Europa y supone la prolongación de las políticas neoliberales trazadas en el proyecto de tratado constitucional europeo, en la directiva Bolkenstein sobre la externalización de los servicios públicos y en el “Libro Verde” de la Comisión Europea sobre derecho laboral y flexiseguridad en el trabajo. Medidas que persiguen precarizar el mercado de trabajo, extender el dumping social y adecuar tanto la legislación laboral como la jornada de trabajo a las necesidades productivas de las multinacionales.

Desde el PSUC viu juzgamos como intolerable que la Comisión Europea muestre su satisfacción por la nueva directiva considerándola como “un paso adelante para los trabajadores que refuerza el papel del diálogo social”. Y resulta más inaceptable aún que se presente la directiva como una garantía de pleno empleo y estabilidad laboral. No en vano, la directiva representa un grave retroceso social a la vez que atenta contra una de las grandes conquistas sociales del movimiento obrero. Desde el PSUC viu rechazamos la directiva aprobada porque además perjudica de manera ostensible la salud laboral de los trabajadores y trabajadoras al alargar su tiempo de trabajo y deja en entredicho la conciliación de la vida laboral con la vida familiar.

Desde el PSUC viu emplazamos al conjunto de organizaciones políticas y sindicales a manifestar su rechazo y a movilizarse contra la directiva europea así como exigimos al gobierno central que se oponga activamente a la aplicación de la directiva en nuestro país y a cualquier revisión de la legislación laboral orientada a la ampliación de la jornada de trabajo.

Secretaría del Mundo del Trabajo del PSUC viu.
11 de junio de 2008.