RESSOLUCIÓ DEL PSUC viu GARRAF ENTORN AL 78è ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA

Aquest 14 d’Abril se celebra el 78è aniversari de la proclamació de la IIª República, l’episodi de màxim esplendor de la sobirania popular, de la república dels treballadors i de les aspiracions d’unes classes populars que venien de patir un règim dictatorial, i prèviament monàrquic, disfressat d’un parlamentarisme que amb el temps es demostrà caduc. Aquestes aspiracions, però, van quedar en el no-res per culpa de l’atac de l’oligarquia espanyola contra la república, així doncs, l’exèrcit, la gran burgesia, els terratinents i l’església s’uniren per enderrocar-la i tornar a fer de l’Estat espanyol la seva hisenda particular.

Seria ara fa 70 anys, al 1939, quan s’iniciarien els quaranta anys de foscor que, sense cap mena de dubte, marcarien, i profundament, la situació política, social i econòmica que avui dia patim. Així doncs, durant l’etapa franquista s’iniciaria l’especulació immobiliària salvatge que ha durat fins ara i que ha estat un dels fenòmens pels quals l’economia espanyola s’ha demostrat insostenible, i per tant, condemnada a la crisi, com estem patint i com, si no canvia la política econòmica dels governs corresponent, continuarem patint.

D’altra banda, també es convertiria en l’Espanya de la incultura, l’Espanya monolítica i de la homogeneïtat, en definitiva, l’Espanya de pandereta que fins ara, i essent reiteratius, podem veure, ja sigui en la televisió, en les diferents manifestacions públiques que recorden un passat ranci, a més d’unes mentalitats integristes que recorden més als segles de la Inquisició que no pas al Segle XXI. A més a més, de la consciència de súbdit i pecador, herència clara d’una dictadura sanguinària que es mantindria com una sangonera i que xuclaria el cervell de generacions i generacions, allunyant-les del racionalisme propi dels republicanismes imperants a d’altres països del continent europeu, que a diferència d’Espanya mai cridaren ¡Viva las cadenas!.

Més tard vindria la monarquia, que amagant el seu jurament cap al movimiento, es dotaria d’uns baluards amb embolcall democràtic, tant de dretes com d’esquerres. Un partit nascut de sectors franquistes i un amb un passat de lluites obreres, un partit que es deia socialista, acabarien sent el cinturó de seguretat de l’herència del franquisme; la monarquia borbònica encara vigent.

Tots dos partits defensant un mateix sistema polític, la monarquia parlamentària, un mateix sistema econòmic, el capitalista, i a un mateix sector de la població, les classes riques, les dominants, els especuladors, banquers i acaparadors, culpables de la situació de precarietat de la majoria de la població, aquella que ha limitat les esperances de la joventut, aquella que ha fet que es quedés sense feina més de tres milions de persones en aquest estat, aquella que es vol quedar amb els serveis públics per fer-ne negoci. I tot això en un sistema polític que diu representar als ciutadans però que de facto talla la possibilitat d’escollir quin és el sistema, o cap d’estat, que ens agradaria tenir.

Tanmateix, cal recordar a tots i totes aquelles que donaren la seva vida lluitant per allò en que creien, per la república, per la llibertat, per un món just que els fou robat a punta de pistola i a cop de bomba. Després, les presons franquistes, els grisos, les tortures i els crims encoberts s’encarregarien de callar les veus que distorsionaven la falsa estabilitat del franquisme, i més tard, de vetllar per a que, durant la transició, les classes dominants es convertissin en els demòcrates de tota la vida sense que cap minoria radical els espatlles la festa. Així doncs, la lluita dels veritables lluitadors per la democràcia es veuria enterrada per aquells que es pensaven companys de fila, de barricada, aquells que aixecaren el puny i, més tard, renegaren dels seus orígens ideològics i socials.

Per tot això avui, més que mai, cal defensar la república, no només com la oportunitat d’escollir el o la cap d’estat, sinó com antítesi del passat fosc d’Espanya, com el veritable trencament democràtic amb el franquisme, com al primer pas per al dret a l’autodeterminació dels pobles, com al primer pas per a la construcció d’un sistema econòmic i social més just. Només amb una república la llibertat, la igualtat i la fraternitat són possibles, només amb la 3a República podem crear l’alternativa a aquest empantanegat, caduc i anacrònic sistema polític.

Cal crear, doncs, un espai en el que ens reunim tots els republicans, deixant de banda interessos personals o partidistes, deixant de banda antigues recances i disputes, deixant de banda aquesta divisió que tant interessa als defensors de la monarquia borbònica, dinastia non grata a l’Estat espanyol ni a Catalunya, i que tard o d’hora haurà de marxar per sempre més.

Visca la República!

Vilanova i la Geltrú
11 d'abril del 2009

Partit Socialista Unificat de Catalunya-viu a la comarca del Garraf