CONTRA LA FEMINITZACIÓ DE LA POBRESA!

És alarmant la feminització de la pobresa. Les conseqüències de la crisi econòmica a Espanya estan repercutint, sobre tot, en les dones de classe treballadora, especialment les joves i les immigrants, i la situació no millora. La major part de les persones aturades, pobres i excloses de la societat i sense cobertures som dones.

Espanya és el paradigma de l'atur estructural, sent la taxa d'atur femení del 19%. El nostre mercat de treball es caracteritza principalment per l'abús de la temporalitat i la contractació a temps parcial, especialment per les dones, així com per la disminució salarial que es segueix mantenint al voltant d'un 30%. Per altra banda, la baixa taxa d'activitat femenina demostra que les tasques de cura continuen recaient quasi en exclusiva en les mateixes dones.

La disminució de la renda familiar, tant per la precarització de les condicions de treball, de l'atur i per la disminució del salari real, produeix efectes molt negatius en les dones. El raquític estat del benestar no avança, sinó que retrocedeix. La reducció de pressupost per a la Llei de dependència, la privatització dels serveis públics i la retallada de les pensions, perjudica especialment a les dones, que són les que finalment assumeixen els treballs familiars bàsics quotidians.

Al mateix temps, estem patint un atac polític i ideològic sobre els drets conquerits pels moviments de dones. Les polítiques per a la igualtat de gènere reben forts atacs per part de la dreta política, el sistema judicial i l’església catòlica. Són exemple d’això les declaracions públiques del jutge Serrano en contra de la llei de violència de gènere, afirmant que hi ha moltes denuncies falses i que aquesta llei és fruit de la “dictadura del feminisme radical”, o les del arquebisbe de Granada en contra de la llei de l'avortament, comparant-la amb els crims de Hitler.

Des de la Secretaria de la Dona del PSUC viu manifestem que és necessària l'expansió de la despesa social per acabar amb la desigualtat. Una major provisió pública de bens i serveis socialment essencials: educació, sanitat, atenció a la dependència, programes d'integració social, habitatge públic, transport… fixant com objectiu arribar al nivell de despesa social dels països del nostre entorn, ja que és la segona via per una expansió selectiva de la demanda. És l'exemple més clar de com l'atenció a les necessitats socials pot traduir-se en la creació de treball estable i amb drets, sempre que aquest vingui de la mà d'una expansió directa de l'esfera del sector públic en l'economia.

Una part gens menyspreable d'aquest treball socialment necessari, es realitza en l'actualitat ocult darrera la capa del treball domèstic i, més recentment, amb la “globalització del treball de la cura” a càrrec de mà d'obra immigrant, majoritàriament femenina. La transformació d'aquests treballs ocults en treballs socialment reconeguts és un imperatiu en una societat amb menor desigualtat de gènere.

Per tot això, és necessari:

 Jornada laboral de 35 hores per llei, sense reducció de drets.

 Repartiment equitatiu del treball entre dones i homes.

 Treball estable i amb drets.

 Igualtat salarial.

 Dotació pressupostaria, aplicació i desenvolupament de les lleis d'igualtat

i de dependència.

 Polítiques municipals per fer les ciutats i pobles més habitables per les dones.

 Reforma fiscal: Que paguin més els que més tenen, pel desenvolupament de treball públic

i estable per a les dones.

 Abolir l'explotació sexual per llei.